què és l’AulaTradi?

L’AulaTradi és l’AMTP (Aula de Música Tradicional i Popular) a Salt i les comarques de Girona

on som?                                            qui som?

l’AMTP és un programa formatiu que cobreix la formació continuada de l’instrument, del llenguatge singular de la música tradicional i de context dels sonadors d’instruments tradicionals. El seu objectiu primordial és incidir en la millora del paisatge sonor de les festes i esdeveniments tradicionals i populars de Catalunya, garantint la correcta transmissió de tot un corpus de coneixements referits a la música tradicional i al seu entorn cultural: el món festiu i tots els seus elements.

El projecte va néixer  l’any 1992 amb l’impuls del  Departament de Cultura. A Salt és el Col·lectiu Les Arts Unides (CLAU, SCCL), una cooperativa artística de treball associat dedicada a la divulgació de la música d’arrel, l’empresa que assumeix el repte de futur de gestionar aquest projecte.

Viola de roda, sac i acordió diatònic a l'escenari

La vetlla pel patrimoni sonor de la festa a Catalunya / L’Aula de Música Tradicional i Popular

Des d’un primer moment, hem de tenir clar que parlar de “música tradicional i popular” vol dir parlar de “formació” i de “patrimoni viu”, és a dir, d’una formació lligada a una acció sobre el patrimoni sonor del país. No parlem de la formació només com a procés individual de creixement sinó també com una acció que ve indissolublement lligada a una responsabilitat col·lectiva. És en aquest sentit que l’AMTP és un projecte singular i efectiu, diferent d’altres processos formatius que no han posat l’accent en els dos eixos esmentats.

Així mateix, des de l’AMTP es treballa tenint molt en compte el que implica la transmissió oral, això vol dir, per exemple, posar atenció en les qualitats subjectives del so: el timbre i el to al mateix temps.

L’ambient sonor de la festa

Entre els múltiples aspectes que conformen la festa popular i tradicional hi destaca de manera singular la sonoritat. La sonoritat de la festa —de caràcter intangible— és un dels trets més rellevants del patrimoni immaterial de la festa.

Aquesta sonoritat es conforma d’un seguit d’elements: la tímbrica, el repertori melòdic i rítmic, les característiques interpretatives de cada gènere —balls, danses, tocs, cants col·lectius…—, els acoblaments instrumentals i, també, tot el conjunt de sons paramusicals que produeixen els diversos estris sonors que intervenen en el fet festiu —campanes, picarols, bastons, crits, palmellades…—.

El músic tradicional: un ofici

Gairebé la totalitat dels elements citats són responsabilitat d’un únic estament: el “músic tradicional”.

El patrimoni sonor de la festa decau quan el músic no coneix prou be la tècnica interpretativa i el so de l’instrument que toca o el repertori, els “tempos”, els contextos, els sistemes de transmissió… En definitiva: l’ofici.

En conseqüència, la formació en l’ofici de músic tradicional és de vital importància per a la conservació, la vitalitat i la regeneració del patrimoni sonor, que és un patrimoni immaterial i viu.

Factoria Cultural Coma-Cros

Som al carrer Sant Antoni, 1; 17190 Salt, Gironès.
També ens trobaràs al web: http://www.aulatradi.cat i al correu electrònic aulatradi@gmail.com
O si no, als mòbils: 606 34 69 40 (Perepau), 606435621 (Panxito) i 654402460 (Guillem); al Twitter @AulaTradiSalt; al Facebook http://www.facebook.com/aulatradi.desalt; i a Skype aulatradi.
Algunes assignatures i activitats també es podran dur a terme fora del centre.
 

De fàbrica tèxtil a factoria cultural

Quan l’any 1998 aquest complex va passar a mans municipals, l’Ajuntament es va fer càrrec d’un edifici emblemàtic de la població, amb un innegable valor patrimonial i que tenia un gran potencial per les seves dimensions i tipologia d’espais, motivant la seva rehabilitació i reutilització per a usos públics, amb l’objectiu d’incorporar-lo al sistema d’equipaments municipals.

L’any 2002 va començar el procés de rehabilitació d’aquest magnífic edifici de 18.000 m2 construïts posant a disposició dels ciutadans de Salt i de l’àrea metropolitana un important conjunt d’equipaments culturals.

equip pedagògic

Mariona Angelats (dansa) dimarts a la tarda
Guillem Ballaz (flabiol, viola de roda, violí, llenguatges) dt, dj i dv tardes
Albert Garcia (percussió tradicional) dilluns a la tarda
Ramon Manent (cant tradicional, cançó i polifonia, conjunt de veus) dl i dt
Jordi Molina (conjunts, arranjaments i composició, tenora, tible) dl a la tarda
Daniel Regincós (violoncel) a convenir
Marta Rius (cant) els dimarts a la tarda
Ivó Jordà (gralla i tarota) 
Francesc Tomàs “Panxito” (cordòfons, folklore, organologia, conjunts) dt i dj
PerePau Ximenis (acordió diatònic, sac de gemecs) dilluns i dimarts, tardes

Mariona Angelats Planas (Banyoles)

– Diplomada en educació general bàsica i especialitat d’educació especial. Universitat Ramón LLull
– Graduada en Dansa per a mestres de primària. Universitat Autònoma de Barcelona
– Postgrau en Dansa, Art i Cultura a l’ensenyament obligatori. Universitat Autònoma de Barcelona
– Màster en Dansa Moviment Teràpia. Universitat Autònoma de Barcelona.
– Mestratge dansa tradicional i popular del Centre de Promoció de la Cultura Popular I Tradicional Catalana. Generalitat de Catalunya departament de cultura.
– Dansa Moviment Terapeuta de Sòpuls i Ateneu CMEM

Guillem Ballaz i Bogunyà  (Molins de Rei, 1978)

Músic multi instrumentista centrat en la música d’arrel i en la Catalunya aborigen i en el preciós pont que uneix la nostra cultura amb el món. És compositor i interpreta amb la veu, pandero quadrat, violí, viola de roda, tarota, gralla, flabiol i tamborí i mandola. Encapçala projectes artístics com Sol i SerenaProjecte PanderoEl somni del drac i està present en d’altres com Els Berros de la Cort, Aigua, La Fraternité. Li agrada la gent activa, els llevants de taula i el vinagre de vi. Més informació.

Albert Garcia i López  (Palafrugell,  3 de juliol de 1981)

Resident a Palamós. Comença a tocar a la C. Gegantera de Palamós (1999). Participa a la Festcat (2002-2004)  amb Quim Soler i Pere Olivé. Entra a l’AMTP (2004) amb l’Enric Canada, Albert Mallorca i Pere Olivé. Fa cursets amb Toni Gadea (perc Àrab,2000), Pedro Estevan (perc Antiga,2005), N. Scott Robinson (framedrums,2008), Víctor Pedrol (pandereta catalana,2009), Feliu Ribera (caixa clàssica,2009), Guillem Ballaz (pandero quadrat,2009), Aleix Tobies (perc Ibèriques,2010), Marc Pino (caixa clàssica,2010), Josep Martí “Pinyu” (bateria Folk,2010), i Andrea Piccioni (perc Italiana i Mediterrània,2011).Forma part de Els Gralluts, Els Grallers de Palamós, Ag. Musical La MarSonada, Inxa Lliure!, El Vent de la Bèstia. Porta des del 2000 organitzant el Tu Tries!. Ha col·laborat amb La Criatura Verda, GEA de Percussió de l’AMTP…Des del 2002 dona classes a la C. Gegantera de Palamós i des del 2007 a la seu de Figueres/Salt de l’AMTP. Ha donat cursets a les colles Geganteres de Calonge i Riudarenes, ha donat classes a l’EMT de Badalona i ha Col·laborat amb escoles com Can Llobet (Calella) i Conrad Saló (La Bisbal). Més informació.

Ramon Manent i Folch  (Barcelona, 1952)

Estudis de música al Conservatori Municipal  de Barcelona, a l’Escola de Música de Vic i al Conservatori Municipal de Sabadell. Flauta de bec amb Miquel Casals  i J.Mª Pladevall. Diversos cursos de Polifonia tradicional amb Jaume Aiats,  Pascal Caumont i Jan Jacques Casteret.

Fundador de diversos grups i formacions on ha treballat la música dels trobadors catalans i occitans, la baladística catalana tradicional, el ball folk, la cançó marinera i de taverna, el cant improvisat i la polifonia tradicional. Amb els grups Oreig de Mar, Bitayna, El Tamborí, Els Tranquils, Tres de Xauxa, La Mata de Jonc i el Cor Indika ha enregistrat 17 treballs discogràfics. Ha coordinat l’edició de tres treballs discogràfics de recerca al Lluçanès, L’Escala i el Bisaura. Dirigeix el Cor Anselm Viola de Torroella de Montgrí, el Cor Indika de L’Escala i el Cor País MeuHa escrit i dirigit diversos espectacles musico-teatrals com “Primavera d’Hivern, Primavera d’estiu”, “El Ball d’En Serrallonga” i “Exili”. Dirigeix l’espectacle medieval de Bellcaire d’Empordà “Bandera de Catalunya”  d’Esteve Albert.

Professor de Flauta de bec a l’Escola de Música “El Gavià” de L’Escala des de l’any 1989, en d’altres escoles. Professor de Cant coral des de l’any 2000 . Professor de l’AMPT des del curs 1997-98 en les assignatures de Cançó i Polifonia i Cant Tradicional i director  del grup estable de Cant tradicional des del 2001. Sovint és convidat a realitzar cursos i tallers de cançó tradicional per Catalunya i al sud de França. Com a activista en l’organització d’activitats de cultura popular ha impulsat la creació de diversos festivals de musica tradicional i trobades de cantadors. Més informació.

Jordi Molina  (Blanes, 12 de març de 1962)

Format musicalment a l’Escola del Col·legi Sta Maria, de Blanes, i als Conservatoris de Girona, Liceu i Municipal de Barcelona. Estudia des dels 7 anys la tenora amb Ricard Viladesau.

En l’àmbit tradicional d’aquest instrument ha format part de les més prestigioses formacions. La seva inquietud el porta l’any 1999 a la recerca personal de nous camins per a la tenora. Ha col·laborat amb Ramon Escalé, M. del Mar Bonet, Manel Camp, Lluís Vidal, Marina Rosell, Companyia Elèctrica Dharma, Carles Santos, Roger Mas, Salvador Brotons, Albert Guinovart, Santi Arisa, Cesc Gelabert, Carlo Rizzo, Phillipe Neveu, Orq. Simfònica i Nacional de Catalunya, Orq. Simfònica del Vallés, Orq. Simfònica de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu, Orq. Simfònica de Vancouver (EUA), Orq. Simfònica de Ranana  (Israel),Orq. de Cambra de l’Empordà…

Crea els grups Jordi Molina & Ramon Escalé Quintet, Kaulakau, Jordi Molina Sextet de tenores, i els duets de tenora i orgue amb Josep M. Escalona i de tenora i acordió amb Perepau Ximenis

Ha col·laborat com a mestre de tenora a les escoles de cobla de Blanes, Calella, Reus, Agramunt, Tàrrega i Perpinyà. Actualment, és director de l’AMTP. Ha estat director de les cobles Vila de Blanes i Marinada, i del Cor Anselm Viola de Torroella de Montgrí i actualment és director de la cobla La Flama de FarnersMés informació.

Daniel Regincós Sitjàs (Palafrugell, 1971)

Després d’una inicial formació Montserratina en el cant, el piano i el violoncel continua l’estudi del violoncel amb Josep Bassal. El 1989 entra a formar part de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. Un any més tard el Ministeri de Cultura li concedeix una beca per estudiar al Hogeschool voor de Kunsten, a Utrecht (Holanda) amb el professor Elias Arizcuren i amb l’assistent i professora de pedagogia Lenian Benjamins, aconseguint al 1994 el títol superior holandès. Daniel

De l’any 1994 al 96, gràcies els ajuts de la Fundació Pau Casals i de la Generalitat, segueix els seus estudis al Conservatori de Malmö (Suècia) amb Mats Rondin. Ha tingut l’oportunitat de rebre Masterclas de prestigiosos mestres com Henrich Shiff, William Pleeth, Dimitri Ferschman, Tim Hugh, Radu Aldulescu, Peter Wispelwey, Philipe Muller, Jaap ter Linden…

S’especialitza amb la iinterpretació del violoncel barroc a Tolosa (França) amb Alain Gervreau i a l’ESMUC (Barcelona) amb Bruno Cocset. Actualment és professor a l’Escola de Música de Palafrugell i a l’Escola de Música de Banyoles. Forma part de l’Orquestra de Girona, del Quartet Gerió, del Trio Barroc del cafè i del grup de ball tradicional Brunzit.

Marta Rius i Alcay (Sant Feliu de Llobregat)

Session acoustique Sol i SerenaMúsic, cantant, acordionista, actriu i compositora. Ha treballat com a operadora de càmera per televisió i cinema. Resideix actualment a Argelaguer (la Garrotxa).
A més de la formació Sol i Serena i la companyia El Somni del Drac, de les quals n’és fundadora, té altres produccions artístiques, com la seva proposta de cançó d’autor en solitari, amb el seu nom, i ha fet moltes col·laboracions amb projectes molt diversos: Els Cecs d’Esterri, de la sèrie de TV3 El Gran Nord, Història de Catalunya amb Cançons 2.0 i Aramateix.

Ivó Jordà (Figueres, 1986)

Als 8 anys comença a tocar la gralla i s’incorpora a l’Aula de Música Tradicional de la Generalitat de Catalunya on hi cursa les assignatures teòriques i d’instrument i aconsegueix la titulació d’instrumentista tradicional el juny de 2001 i la de mestre instrumentista tradicional el juny de 2006. El 2014 es gradua dels estudis superiors de gralla a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) obetnint la màxima qualificació en el seu projecte final.

Toca la gralla, la tarota, la tenora i la xirimia. Ha format part dels Grallers de Figueres, dels Ministrers de Figueres i el grup de música medieval Beata Escarola. Actualment toca amb Els Groullers, Els Quatrevents, Anem de Festes, La Cobleta de la Copeta, Criatures i la Big Cat de Música Llatina entre altres. També interpreta concerts de gralla i piano amb Nil Jordà. Amb alguns d’aquests grups ha gravat discs.

Arranja i compon, essent autor de temes com el “Ball dels Gegants de Lladó”, estrenat el 2003 o el “Ball pla d’en Banyut”, gegantó de Celrà, estrenat el 2012. L’any 2002 va guanyar, en la categoria sub-18, el concurs de composició de sardanes de l’escola de cobla Santa Maria i la colla sardanista Sa Palomera de Blanes, amb la sardana “Agost Plujós”.

Francesc Tomàs  Aymerich “Panxito” (Mèxic DF, 21 de febrer de 1961)

En la seva formació hi conflueixen l’entorn familiar, la comunitat catalana de Mèxic, l’escola clàssica,  l’autodidàctica popular, el folklore, l’etnomusicologia (UNAM de Mèxic) i la musicologia històrica. Manté vincle amb músics de tradició popular dels Països Catalans, la República Mexicana i d’arreu.

Professional des de 1980, ha trepitjat escenaris i places d’Europa, Magrib, Àsia i Amèrica del Nord  amb molts projectes: Tercet Treset, La Cobla Mínima, La Portàtil, Clau de Lluna, Rosa Zaragoza, Maria Lafitte, Adolfo Osta, Toni Xuclà, Ernesto Anaya, Randy Weston, María Inés Ochoa, Tlalli, Sa Cobla, Atzawara, La Criatura Verda, Sol i Serena , Xuadit, Chanekes, Inxa Lliure!, Stukat del Bolet, La FidulaHarmònica, Xuriach, Trio Amqbitòkut, Mariachi Semblanza …

A més d’intèrpret cordofonista és glosador, compositor, pedagog i dinamitzador cultural (GirOnaFolc, La Violinada). Ha fet de mestre a l’AMTP,  Orfeó Català de Mèxic, Orfeó de Sants, Talleret d’Argelaguer, Casino Menestral de Figueres, Escola de Música de Besalú, Escoles d’estiu FESTCAT i a molts cursos i tallers arreu del món. Més informació.

Perepau Ximenis  (Sant Just Desvern, 1955)

Estudis musicals als conservatoris Municipal i del Liceu de Barcelona, i al conservatori de Girona. Guitarra amb Josep Joan Henríquez, flauta travessera amb Salvador Brotons, piano amb Lluís Escuadra, cobla amb Francesc Cassú i Santi Escura. A mitjans dels 80, s’interessa per la investigació i pràctica dels oboès tradicionals catalans i l’acordió diatònic, instrument que perfecciona amb Antoine Denize, Alain Floutard, Antonio Rivas, Mario Salvi, Norbert Pignol, Stephane Milleret.

Ha participat en el moviment de la Nova Cançó, en la reproposta Folc (Clau de Lluna) i la Fusió (Atzawara)  en el Circ, el Teatre, la Dansa, la Poesia i el Performans. Ha col·laborat entre d’altres amb Maties Mazarico, Paco VicianaMarcel CasellasToni XuclàMirna. Ha actuat com a productor musical i col·laborat en nombrosos enregistraments, participant en una trentena llarga de discos. Toca actualment amb La Criatura Verda, Jordi MolinaMinistrils del RossellóBrunzit

És autor de les músiques de diversos entremesos de la cultura popular i ha obtingut diverses mencions en l’àmbit de la composició. En el camp de la auto-edició, ha publicat regularment materials per a l’acordió diatònic. En l’àmbit de l’ensenyament musical ha treballat a nivell privat, escolar i municipal, impartint tallers i cursos. Des del 1995 és professor de l’AMTP. Més informació.

l’equip de gestió

PerePau Ximenis (coordinador)
Guillem Ballaz (gerent)
Francesc Tomàs (secretari acadèmic)

Jordi Molina (director de l’AMPT)


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s